Cercar en aquest blog

diumenge, 22 de gener de 2012

Festa a l'institut

El passat dia 19 de gener, celebràrem al nostre centre la festa de Sant Antoni. Vàrem torrar, hi hagué dimonis, música i diversió per a tothom.Vengué una colla de dimonis, però també els alumnes de taller de teatre es caracteritzaren per a l'ocasió. La festa començà a les 13:00 hores al pati de l'institut.

Sant Antoni repicava
repicava a poc a poc
com més s’encenia es foc,
més llonganisses torrava.


 El dia de sant Antoni va ser una festa molt divertida, vàrem torrar diferents coses: carn, botifarrons, etc.
Enmig de la celebració varen arribar uns homes disfressats de dimonis, que portaven una espècie de pals per pegar a la gent. Les seves disfresses eren molt gracioses, però ells no espantaven ni una mica, però és millor així, perquè els anys passats et donaven molts d'ensurts i et solien enganxar.
Mentre perseguien la gent hi va haver alguns accidents: caigudes, etc. (era molt divertit).
La torrada va estar bé i fins i tot varen posar música llatina (salsa). Però la veritat és que la gent va comprar molt poc menjar, ja que el preu era molt elevat i es podia notar la poca gent que comprava.
Ho passàrem bé amb els amics, els professors, els dimonis, etc... Rèiem moltíssim, però va durar molt poc ja que la gent tenia gana, així que era millor anar-se'n.

Nahomi i Alejandra (3r C)


Les festes de Sant Antoni a l'institut:
Enguany la festa a l'institut va començar una hora més tard, és a dir, a la una i no a les dotze.
Vàrem fer una torrada que va estar molt bé, estava permès dur menjar de casa o comprar un tiquet de 2,50 euros; t'hi entrava un botifarró, una llesca de pa i una llauna de coca-cola.
Després de la torrada varen venir els dimonis amb els pals i focs artificials per emprenyar la gent i espantar-la. Va estar molt bé, això dels dimonis, com cada any.
Quan se'n varen anar els dimonis va entrar la banda musical de l'institut, que varen tocar beníssim. Hi havia professors, alumnes, germans... Hi havia molta gent dins el centre i ens ho vàrem passar de meravella.

José Heredia (3r C)