Cercar en aquest blog

dimecres, 17 de desembre de 2014

Rondalles

FACEM NOSTRES LES RONDALLES!

A partir de la lectura d'una rondalla, o bé que ens l'han contada, els alumnes de 1r de Batxillerat n'han reescrit o reinterpretades algunes. Són més fàcils d'entendre!

L'abat de la Real
Això era i no era un rei que tenia tants de problemes i de maldecaps que gairebé podia menjar i a causa d'això estava molt prim. Un dia, passejant es va trobar l'abat, un home molt gras. El rei estranyat li va preguntar com podia ser que una persona tan important com un rei estigués tan prima i un abat tan gras. L'abat li va contestar que ell no pensava en els problemes i, per tant, no deixava de menjar. El rei, furiós, volgué fer-li patir maldecaps i li va dir:

-D'aquí tres dies hauràs de contestar-me aquestes tres preguntes. La primera: què valc jo si em pos el millor vestit que tenc? La segona: quant de temps trigaria un cavall a fer la volta al món? I la tercera: què estic pensant? Si les contestes bé et pesaré i et donaré el teu pes en or. Si contestes malament t'embarcaré per beneit.

L'abat, d'acord amb el tracte, va marxar cap al convent i es va passar tot el dia pensant en les respostes que havia de donar-li al rei. I, efectivament, l'abat va tenir molts de maldecaps. Al segon dia, l'abat va demanar ajuda als monjos i el cuiner del convent, a canvi que els monjos l'ajudassin a la cuina, es va oferir a contestar les preguntes. L'abat va acceptar i al tercer dia el cuiner va partir a veure el rei vestit amb els hàbits de l'abat.

Una vegada va arribar, el rei va començar a fer-li les preguntes. A la primera el cuiner va contestar:

-29 diners. Ja que si a Jesucrist el varen vendre per 30 diners valer un diner manco que Déu em sembla un bon preu.

El rei, impressionat, no va tenir més remei que acceptar la resposta i fer-li la següent pregunta a la qual el cuiner va contestar:

-Si el cavall fes la volta igual de ràpid que la fa el sol trigaria 24 hores.

El rei es va tornar a quedar bocabadat i convençut que l'abat no podria contestar la tercera pregunta, la hi va formular i el cuiner va dir:

-Vostè pensa que jo sóc l'abat però jo només sóc un cuiner del convent.

El cuiner es va llevar els hàbits de l'abat i va demostrar que no deia cap mentida. El rei no s'ho podia creure, l'al·lot havia encertat les tres preguntes i el rei va haver de donar-li el seu pes en or.

El jove cuiner va tornar cap al convent molt feliç i el rei va aprendre que qui les cerca, les troba.

Alicia Manrique 
1r BATX A

***
L’amor de les tres taronges

Això era un pare que no volia que el seu fill quedés fadrí i llavors li diu que vagi a cercar una dona i es casi.

Aleshores el fill un dia que anava pel bosc cercant esclata-sangs, per dins un matoll va trobar una fada que li va dir que si volia trobar l’amor, hauria de trobar l’amor de les tres taronges, superant quatre portes amb animals amb molta fam pel mig. Llavors el nin torna a ca seva i li ho conta tot a son pare.

El dia que el nin va a cercar les taronges de l’amor, es troba primerament amb una porta que batia sense aturar-se i llavors va agafar un pestell que duia dins una bossa i el va posar al pany i va passar cap a la següent port on estava plena de formigues mortes de fam, però el bon nin els va donar unes molles de pa i va poder passar a la següent porta. Allà unes serps també mortes de fam li miraven amb cara de mala llet, però el bon nin els va donar unes dotzenes d’ous i dues gerres de llet, i així el varen deixar passar a la següent porta. El mateix va passar a la següent porta on estaven els lleons, però que els va donar cinc gallines i uns trossos de carn.

En arribar al taronger on hi havia les tres taronges, va veure que hi havia un drac amb una espasa que estava dormint al costat del taronger. I quan el nin va arrancar les taronges, unes campanetes que estaven a l’arbre, varen fer renou i va despertar el drac.
Llavors el nin va córrer en sentit contrari al que havia vingut, i com que el nin els havia donat menjar a aquells animals, els animals li varen permetre el pas. Però en el cas del drac, no el varen deixar passar per no donar-los menjar durant més de set anys. Però el drac, ben fort i amb aquella espasa va matar tots els animals i va continuar amb la seva persecució del nin. Malgrat això, el nin en arribar a la porta va poder sortir perquè li havia posat aquell pestell i la porta es va obrir, però en arribar el drac, res va poder fer i allà va quedar perquè la porta era tancada i no la podia rompre.

Després de tot això quan el nin a la fi té les taronges, es disposa a obrir-les. Obri la primera taronja i surt una donzella molt bonica i deia: 

-Quina set que tinc, si no em dónes aigua desapareixeré.

I com que el nin era a un bosc desconegut, no va trobar aigua i aquella dona va desaparèixer, de la mateixa manera que va passar quan va obrir la segona taronja.
Però quan es va disposar a obrir la tercera taronja, ja a ca seva, va sortir la tercera donzella molt bonica ella i li va demanar aigua també, però allà a ca seva ja si que tenia un pou amb aigua i li va donar tota l’aigua que va voler la donzella i llavors es varen casar i varen ser tots dos molt feliços.

Javier Saorín
1r BATX A

***


UN QUE ES VA FER EL MORT PER NO PAGAR ES DEUTES

Això era un home que tenia molts deutes i va tenir la idea de fer que ell estava mort perquè i la seva dona plorés per ell i els acreedors li perdonin el deute.

La seva dona ho va fer molt bé i tots els acreedors varen picar, però el varen dur a lesglésia cosa que ell no esperava.

Un dels acreedors va anar a lesglésia perquè volia robar al mort per recuperar el deute, però va decidir amagar-se i esperar que la nit li assegures que ningú el pogués veure.

Uns lladres que varen robar una casa adinerada, varen anar a repartir-se els doblers a lesglésia, varen posar els doblers al bagul però lhome que es feia el mort es va aixecar i tots els lladres sen varen anar espantats.

Lacreedor que també es va aixecar, va espantar encara més als lladres, ja que es pensaven que els morts revivien, lacreedor va anar a parlar amb lhome que es feia el mort i varen quedar de repartir-se els doblers i així el mort pagués el seu deute.

Ho va fer, i a més a més va pagar a tots els acreedor i va tenir doblers suficients per viure bé amb la seva família.

Sergio Huertas Mirabal 
1r BATX A