Cercar en aquest blog

dimarts, 19 de març de 2013

El cinema

TEMPS MODERNS

Els alumnes de Processos de Comunicació hem estudiat la història i els orígens del cinema i hem vist la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin.

En Charlot treballa en una fàbrica fent un treball mecànic sota el control d’un patró molt autoritari. Aquesta situació d’estrès el duu al desequilibri mental i en conseqüència l’han d’internar, però una vegada curat es queda sense feina. Els temes que tracta bàsicament són les condicions de vida i la situació laboral dels obrers durant la depressió econòmica dels anys 30.

Aquí teniu algunes impressions d'aquesta pel·lícula:

A mi la pel·lícula m'ha agradat perquè, encara que és muda, és divertida. M'ha agradat veure com un home treballa sense aturar (fa un gran esforç cada dia) per aconseguir una casa per a ell i la seva al·lota. Aquesta pel·lícula m'ha agradat perquè mai havia vist una pel·lícula muda i és interessant veure-la.
Denisa Niculai

Quatre paraules: cine blanc i negre. Molta gent pensarà: Uf! Aquelles pel·lícules de l'any de l'àvia! Però no, aquesta és diferent, et fa dir: les pel·lícules d'ara que costen 12 milions no arriben ni a la sola de la sabata a una que és muda i en blanc i negre. Aquesta és la meva opinió; a qualcú no li agradarà. Si és així, que miri la pel·lícula i m'entendrà.
Nico Costa

La pel·lícula ha estat bé, però no hi havia veu i no m'ha agradat molt. Les escenes eren una mica avorrides i l'idioma també.
Gastón Saldívar

La pel·lícula és molt divertida. El que més m'ha agradat és que en Charles Chaplin és molt negat, sempre s'està trepitjant qualque cosa o qualque persona. El que també m'ha agradat ha estat quan ha de cantar. En canvi, allò que no m'ha agradat molt ha estat la primera part, en la qual en Chaplin era l'encarregat del magatzem i varen entrar tres homes. Tampoc la part en què Charles Chaplin volia tornar a la presó perquè se sentia millor dedins que a fora.
Génesis Semisterra

És una pel·lícula que té amor, comèdia… Pot fer riure tota la família, és muda, però no necessites escoltar per riure un poc. El protagonista és en Charles Chaplin, un gran còmic.
Joset Murillo

A mi m'ha paregut molt interessant perquè és en blanc i negre, és muda i jo mai havia vist una pel·lícula amb aquestes característiques. A més té uns moments molt graciosos, per exemple quan prova la màquina de menjar i la màquina es torna boja.
Lorena Páez